El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.
De vegades [...]
El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple:
El seu pare té molts diners.Té la pell molt fina.
Ara bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
peres amb vi (acompanyament) musclos al vapor (mètode de cocció i estil del plat)
Per fer referència al mètode de cocció es pot fer servir la preposició a seguida d'article. Per exemple:
Demà farem barbacoa i menjarem carn a la brasa i patates al caliu.
En Josep Maria va fer uns musclos al [...]
Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut [...]
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es [...]